dilluns, 10 de setembre del 2007

Bolets per Whistler

Hola estimats i estimades "lectors i lectores", com tots ja saveu, nomes hem queden 9 dies.
I encara no he comencat a fer la maleta..., la veritat es que tinc ganes de tornar, pero estigueu tranquils, ke disfrutare cada segon que hem queda en aquest pais, i espero continuar fent-ho la resta de la meva vida, i espero que no us ho penseu i al menys la disfruteu tant com jo.

Aquest setmana, s'ha portat durant 3 dies, durant els quals no ha plogut, i vaig aprofitar, per endinsar-me al bosc i anar a capturar algun...bolet!!

De bolets n'hi havia de molts tipus i colors, de tamanys variats, pero al final vaig trobar....el famos...i apreciat..... Robello. (no hi ha fotos, hem vaig emocionar masa, i anaven directament a la bosa, hen vaig fer 2boses del prica. )


El lloc com sempre, tot i estar forca aprop de la sivilitzacio, magnific, era un bosc sorprenent, ple de cagades d'os, pero per sort, no hem van sorprendre a casa seva,"menjant la sopa i dormint al seu llit", o al menys agafant el seus bolets...

Aquesta foto, es un riu, ple de micro algues i bacteries..., l'aigua clara i cristalina, pero no hem vaig atrebir a veure en aquell loc..., vaig buscar un rierolet mes mogut...


Tot i tirar a cegues, encara hem surten algunes fotos aprofitables, pero 5 de cada 50

Be doncs, hem despedeixo amb una forta abracada per a tots i per a totes, i un fort:
!!! Visca Catalunya !!!

dimecres, 5 de setembre del 2007

Cap de setmana de protesta

Hola parroquia,

Aquest cap de setmana hem asistit a unes jornades de protesta passiva, per tal de conservar un trosset mes de terra, el bloc 002, prop de Darcye, el cual pretenen tallar, i es un dels boscos de cedre i teix, que les comunitats natives encara utilitzen per a obtenir primeres materies pel seu sustentament.

La zona es molt bonica i esta plena de bolets. La gent es molt maja, pero encara poca, pero tots som 1 en contra de la tala indiscriminada de mes boscos, nomes per obtenir la fusta dels cedres...



Ha estat forca be, dances, construccio de tipis i festeta per la nit.






Com sempre una abracada i petons per a tots i per a totes. Us estimo moltissim.

P.D. si no ho saviau, sem va trencar la pantalla de la camara cuant anava cap a California...i per desgracia nomes veia la meitat, pero en els ultims 5 dies, akella meitat ke hem quedava s'ha anat reduint fins a res, sort ke he practicat forca i se on son les funcions...pero espero ke les 2 setmanes ke hem keden, encara pugui fer moltissimes fotos per a ke tots hen puguem disfrutar.

dijous, 30 d’agost del 2007

Un tomet per Vancouver Island

Hola a tothom, com us va tot,

jo com podeu veure molt be, i encara boltant per akest pais d'ensomni, on els ossos son el pa de cada dia, pero mai tinc la camera preparada...

La setmana passada vam estar amb el David(de la Vall) per Vancouve Island, una illa situada a 2H+o- en ferri des de Vancouver, on hi ha la capital de British Columbia, Victoria.


On hi ha una gran concentracio de cultura autoctona (1st nation people), i a part d'aixo, molts racons i raconets, hauria estat mes dies, perque la veritat s'hi estava molt be, i en David tambe s'hi hauria quedat, pero ell el Dillums tenia que treballar...

Aqui us deixo amb un recull de fotos, que com totes les demes, espero que us agradin i us inspirin en el bostre dia a dia.




Una abracada a tots i a totes :-)
P.D. A sota hi ha una serie de links, si aneu al del David Bedoya, podreu veure unes quantes fotos de la caminada, de Cala fornia i tb de Cal Francisco.

dimarts, 21 d’agost del 2007

Passejant per Squamish

Hola amics i amigues i familia tota.


He decidit que teniu rao, que un mes encara que nomes son 30 dies, no deixen de poder donar molt de si, i aixi que despres de passar un bon cap de setmana, el dillums vaig decidir d'anar al Chief de Squamish, una zona d'escalada molt interessant, de bon granit i de fisures simetriques que transcorren per tots els 700m de paredonnnnnnnn.

Pero, la rutilla que realitzo juntament amb la Blanche, es una caminadeta fins al cim de la paret, on hi ha unes vistes exelents de la vall, fins i tot un dia ennuvolat com avui, i els paissatges de l'interior del bosc, tampoc tenen desperdici!

Tot i ser un dia fresc i plujos, la pujadeta ens va fer suar, i atancar-nos a algun rierolet per veure una mica d'aigua i refrescar-nos una mica.


En un moment de cansament, ja al cim i despres de mirar al cel una estona, vaig mirar al terra i em va semblar veure una fada...

Una abracada molt forta a tots i a totes.

dijous, 16 d’agost del 2007

Boltant per Whistler


Hola prroquia, ja falta menys,
Per una part estic trist per que ja s'acava, i he fet moltes coses, pero n'he deixat moltes per fer...
Pero ja us enyoro a tots, i n'hi ha d'altres que a qui enyoro mes, pero no estigueu zelosos.

Ara estic a Whistler altre cop, a l'hivern es una de les estacions mes conegudes de canada, i potser del mon, i per l'estiu, un circuit de vicicletes, conegut mundialment, on hi venen tots els pros mundials...

Aki s'hi esta forca be, ara he trobat una feineta, en un lloc molt xulo, aki teniu la foto dell llac on esta situada l'empresa, ja veurem lo ke aguanto, pq sempre depenem del temps, i ara son bastant correns les plujes, i no hem donen gaira feina, 2 dies currats 2 de festa...pero ke hi farem, nomes mirar si trovo alguna altra cosa.

Aki el riu ke tenen es tant pedregos ke lo ke han passat les pilotetes per als hamsters, a tamany mes gran, per a fer entrar la gent, i que corrin avall, per sobre de les pedres i el torrentet...

Bueno familia i amics, una abracada a tots i a totes, i ens veiem aviat.

dissabte, 4 d’agost del 2007

Altre cop a la Columbia Britanica!

Hola parroquia, ara no hem vull fer esperar, ja estic a Canada, bueno, ja ho saveu.








Tot molt be, tant jo com la furgo, companya inseparable, si mes no, ja hem costa separar-me del seient, crec que ja ha agafat la meva forma...


Be doncs, molts petons i moltes abracades a tots i a totes i espero ke tingueu bones bacances per alli on estigueu, que segur que us les ven mereixeu.


Aki us deixo amb una foto molt xula de la costa de Oregon, amb el Pacific...pacific.


Molts recors a tothom, i ja falta menys ...1mes i poc... o que curt s'ha fet, al menys per a mi!

(aixo no vol dir que no us trovi en falta, m'agradaria que tots estessiu aki x disfrutar com jo...)



dimecres, 1 d’agost del 2007

Adeu Cala Fornia

Hola familia i amics, perdoneu per tants i tants dies sense dir res, pero... bueno no tinc excusa, pero han estat unes 2 setmanes molt complertes i en molt bona companyia.



Un cop vaig recollir al David, a l'aeroport internacional de "Cal Francisco", despres d'un registre interrogatori de la policia i esperar un parell d'hores perque l'avio es va retrassar, vam anar cap al sud, fins a prop de Santa Cruz, i d'alli cap a l'interior de "Cala Fornia", fins al poble de Bishop, on vam deixar la furgo i va comencar l'aventurilla, hich haiking fins a North lake a uns 3000 m. i a comencar a caminar, colls i valls molt maco tot, a una altura mitjana d'uns 3200m. i ues 15milles per dia de mitja, per una part del Jon Miur Trail, la intencio era arrivar fins a Yosemite, pero cuan ens faltaven 3 dies, jo ja en feia 2 ke no em trobava gaire be, una mica constipat del nas, i a akelles altures sem feia dificil respirar... aixi que vam decidir retirar-nos, i aixi ho vam fer. Vam arrivar al poble mes proper, Mamoot Lake, on va coincidir ke feien una festeta, molt xula, i al dia seguent una mica resacosos, altre cop hich haiking (dit) per anar a buscar la furgo, i forca be i rapid. Com que aviam plegat avans i teniam uns cuants dies, vam decidir anar cap al Nor, fins a yosemite, on havia de ser el final de la nostra ruta, i molt guapo, pero molta gent i pocs escaladors...o al menys no se'n veien per les parets, pero tb pot ser ke no els veguessim, en akells paretots de 1000m...Be, des d'alli, vam baixar cap al sud, per veure el Sequoia Nacional Park, i coll... quins abrots, enormes tu, d'alli vam tirar cap a la costa, a buscar la ruta 1HW, que va tota l'estona borejant la costa, i aixi vam arrivar a Manresa Beach, i d'alli a Santa Cruz, on vam sortir una nit a fer unes cervesetes. D'alli, ja vam anar cap a "Cal Francisco",
on el segon dia,ens vam infiltrar a la ciutat, mitjancant el metro, i vam sortir al mig d'una plac,a plena de gent, paradetes i unes grans carpes...La marato de San Francisco! buno, el David no la havia de correr, pero...no, no. Bueno un cop donat un tomet per alli i agafar unes cuantes coses de propaganda, vam contactar amb un amic del David, i despres de donar uns tomets per S.F. vam acavar anan a dormir a Okland, just passar un de tants ponts que uneixen S.F. amb les poblacions que la circunden. I l'endema, ja dia 29, el dia en que em tornava a quedar sol un altre cop, vam passar tot el dia boltant , barri xines , italia, la marato, on corria una amiga del Jef, el nostre amic i guia, i de tornada a Okland, per dinar, fer la motxilla, passar-nos les fotos i cap a l'aeroport, bueno, adeu David, ja ens veurem, cuidat molt i records a la Tonia.
Bueno ara si sol un altre cop, ruta 1 cap al nor, molt bonic, sempre al costat de la costa, fins a ajuntar-se amb la 101, i aqui estic, a Oregon, tot molt bonic, pero no m'esperava que la costa de calicornia sembles lleida, pero per la boira!
Disculpeu, pero no m'han deixat posr els CD's per ensenyar-vos les fotos...n'he pogut colar un parell de la camara, pero...bueno aixo es lo que hi ha.
Una abracada a tots i a totes i molts petonets, especialment al Jordi, el meu cosinet, ke te l'orella xunga.