Adeu Cala Fornia

Hola familia i amics, perdoneu per tants i tants dies sense dir res, pero... bueno no tinc excusa, pero han estat unes 2 setmanes molt complertes i en molt bona companyia.

Un cop vaig recollir al David, a l'aeroport internacional de "Cal Francisco", despres d'un registre interrogatori de la policia i esperar un parell d'hores perque l'avio es va retrassar, vam anar cap al sud, fins a prop de Santa Cruz, i d'alli cap a l'interior de "Cala Fornia", fins al poble de Bishop, on vam deixar la furgo i va comencar l'aventurilla, hich haiking fins a North lake a uns 3000 m. i a comencar a caminar, colls i valls molt maco tot, a una altura mitjana d'uns 3200m. i ues 15milles per dia de mitja, per una part del Jon Miur Trail, la intencio era arrivar fins a Yosemite, pero cuan ens faltaven 3 dies, jo ja en feia 2 ke no em trobava gaire be, una mica constipat del nas, i a akelles altures sem feia dificil respirar... aixi que vam decidir retirar-nos, i aixi ho vam fer. Vam arrivar al poble mes proper, Mamoot Lake, on va coincidir ke feien una festeta, molt xula, i al dia seguent una mica resacosos, altre cop hich haiking (dit) per anar a buscar la furgo, i forca be i rapid. Com que aviam plegat avans i teniam uns cuants dies, vam decidir anar cap al Nor, fins a yosemite, on havia de ser el final de la nostra ruta, i molt guapo, pero molta gent i pocs escaladors...o al menys no se'n veien per les parets, pero tb pot ser ke no els veguessim, en akells paretots de 1000m...Be, des d'alli, vam baixar cap al sud, per veure el Sequoia Nacional Park, i coll... quins abrots, enormes tu, d'alli vam tirar cap a la costa, a buscar la ruta 1HW, que va tota l'estona borejant la costa, i aixi vam arrivar a Manresa Beach, i d'alli a Santa Cruz, on vam sortir una nit a fer unes cervesetes. D'alli, ja vam anar cap a "Cal Francisco",
on el segon dia,ens vam infiltrar a la ciutat, mitjancant el metro, i vam sortir al mig d'una plac,a plena de gent, paradetes i unes grans carpes...La marato de San Francisco! buno, el David no la havia de correr, pero...no, no. Bueno un cop donat un tomet per alli i agafar unes cuantes coses de propaganda, vam contactar amb un amic del David, i despres de donar uns tomets per S.F. vam acavar anan a dormir a Okland, just passar un de tants ponts que uneixen S.F. amb les poblacions que la circunden. I l'endema, ja dia 29, el dia en que em tornava a quedar sol un altre cop, vam passar tot el dia boltant , barri xines , italia, la marato, on corria una amiga del Jef, el nostre amic i guia, i de tornada a Okland, per dinar, fer la motxilla, passar-nos les fotos i cap a l'aeroport, bueno, adeu David, ja ens veurem, cuidat molt i records a la Tonia.

Bueno ara si sol un altre cop, ruta 1 cap al nor, molt bonic, sempre al costat de la costa, fins a ajuntar-se amb la 101, i aqui estic, a Oregon, tot molt bonic, pero no m'esperava que la costa de calicornia sembles lleida, pero per la boira!

Disculpeu, pero no m'han deixat posr els CD's per ensenyar-vos les fotos...n'he pogut colar un parell de la camara, pero...bueno aixo es lo que hi ha.

Una abracada a tots i a totes i molts petonets, especialment al Jordi, el meu cosinet, ke te l'orella xunga.