dilluns, 9 de juliol del 2007

De Yukon a California







Hola a tothom, com ja saveu ho hauriau de saver, el proxim dia 14 empeco una rutilla amb el David per California, i son uns pocs km de viatge....Bueno pero valen la pena, molts km, moltes imatges boniques i molta gent.Retrovant amics i abusant una mica de la confianca, que per aixo estan els amics, o no?

I com no, sempre algun contratemps, pero facilment solventable.

Bueno aki us deixo unes boniques fotos del viatge.

Una abracada.


9 comentaris:

Anònim ha dit...

Que vagi mb per California!! Nosaltres tmb estem preparant el viatge!! que ja falta menos.

Una abraçada,

Xavi

Anònim ha dit...

QUE VAGI MOLT BÉ PER CALIFÒRNIA,UNA FORTA ABRAÇADA DE JOSEP I ESTHER.

Anònim ha dit...

Hola bonic, quines aventures, però vaja, jo no havia vist mai una serp tant gran com la q tens sota les rodes, jaja.
Passa t ho molt be, i emportat totes les experiències q puguis, nosaltres les gaudim al teu costat.
Una abraçaaaaaaaaaaaaaaaaaaada molt forta i un petonas.
EAF i Cia

Anònim ha dit...

Renoi!!! No vas dir que la furgo la velocitat màxima era 120 km/h? A jutjar pel pollastre sembla que portis la de l'Alonso!!!
Quan parlaves de carreteres secundàries imaginava les del Pallars però ja veig que són les que coneixem per les pelis americanes.
Ahir a la tarda vam estar veient el teu blog des de "mòvil" de l'Arnau a Barna. L'operació del Jordi encara que llarga, va anar molt bé. T'enviarem fotos del seu nou look.
cuida't i disfruta i... alerta amb la poli!!!
Una abraçada des de casa.

Anònim ha dit...

Padrinet!!!
quines fotos i quines aventurilles...
que bé t'ho passes.
La Bruna també és una aventurera, ecara no gateja ni camina, però sense adonar-te'n ja ha anat d'una punta a l'altra del menjador, com pot, s'arrastara, s'asseu, es tira, es torna a arrastrar,... no para!
Per cert, he rebut el teu missatge i a mi em passa una cosa similar, però sobretot pel que fa a la Bruna.
Gaudeix d'aquests dos mesos i 9 dies que et queden viatjant i experimentant tant com puguis. Després, ja recuperaràs la tasca que et correspon com a padrinet.
Estem aquí al pavelló amb el Dani i la Bruna, comentant el que et voldriem dir, el que faràs o deixaràs de fer quan tornis, ...
Bé, molts petons dels tres, que per cert, la Bruna ja en sap tirar, i una abraçada de part meva com aquella de l'últim dia (tanca els ulls i sent-la)... Fins aviat!

Anònim ha dit...

A la coberta hi diu "powerguard" i això tendria q està escrit al destí o be a dalt del cel, dins d'aquells quatre ous de l'altra foto.
Cuida't força i ja veus: una roda fot un pet i pots quedar com aquell pollastre del retrovisor.
Ara bé, val la pena fer parades i poder mostrar-nos aquestes fotos, a Sidamon tot això no ho tenim, però diria que la primera foto es el pantà de dalt la serra.
Una abraçada molt forta, d'aquelles q t'alço un pam i tu a mi un metre.

a10

Anònim ha dit...

Hola Oriol!
Quina sort que tenim de poder veure el teu blog és un paissatge guapissim! Ja espero que tornis i ens ho puguis explicar amb més detall. Una abraçada molt fota i un peto. Fins aviat!!!!!!!!!!!!
Nuri de Calldetenes

Anònim ha dit...

Hola Oriol, una abraçada des de Lleida. Gaudeix molt de Califòrnia i de les rosses de la platja (no em vam veure cap nosaltres), però el que costa més és parlar l'anglès. Amb el castellà triomfes!
Petons!
Pep i Meri

Anònim ha dit...

Caram Oriol, amb la calor que comença a fer per aquí, i lo bé que deus estar tú. Quines fotos mes boniques. Quina enveja !!!

Records del davant de les escoles.

Xavi.