dimecres, 27 de juny del 2007

Hola a tots i a totes.
Ja fa uns dies ke estic aki a Witehorse, m'ho estic passant molt be, pero penso ke ja va sent hora de ke torni a reemprendre el cami, no descarto tornar aki avans de tornar cap a casa, perke he conegut molt bona gent, i hi ha moltes coses a fer i igual tb es
facil trovar feina,... ja veurem.
De totes maneres en un parell de dies ja tornare a la carretera, pero akest cop si ke sera solet.
Be ke dirvos si les imatges valen mes que mil paraules, tot i que serveixen per explicar les emocions que sento en cada moment.

Pero no tot es fer espot i conduir, tb hi entra la cultura, Amb la meva amiga Annie, vam anar a veure una obra de teatre, Somni d'una nit d'estiu, de Sr. William Shakespeare, com podeu veure a la foto, divertida ho hera, hem costava entendre algunes paraules, pero el context s'entenia, i hera entretinguda fins i tot per als mes petits.

Per aki ja he anat a remar en un parell de rius, amb molta aigua, un amb caiac i l'altre amb canoa amb la mega amiga Annie



I ha coicidit que estava aqui pel solstici, i la comunitat francofona fan un gran festival de musica, per celebrar Snt. Joan, amb una colla de grups, tant de gent del Yukon, com del Quebec, pero amb lletres en frances la majoria, pero tb en portugues i algo d'espanyol.

Els voltants de Whitehorse, tampoc tenen desperdici, hi ha molts camins i caminets, aquest es Mille Canion, que transcorre pel costat del cano pel cual transcorre el riu Yikon, avans d'entrar a Whitehorse, on hi havia l'antiga ciutat de Canyon City, les uniques restes que en queden son les llaunes buides i encara sense desintegrar, despres de mes de 100 anys...
Pero no deixa de tenir el seu encant .

I dema empeça la cursa en piragüa mes llarga del mon...o aixo diuen, des de Whitehorse fins a Dauson, ja veurem si puc fer algunes fotos xules.

Bueno parroquia una forta abraçada a tots i a totes, i cuideu-vos molt.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Ahir, al escriure aquestes frases i mostrar-nos aquestes belleses de paisatges en tenia cinquanta, avui ja el tinc diferent...
Felicitats noi. Continua reconfortant els teus desitjos i dissabte parlarem tota la família de la les teves aventures, doncs celebrarem els 83 de la padrina i la confirmació de l'Arnau.Ja t'enviarem alguna foto que, de ben segur, no hi haurà els fons a que ens tens acostumats.
Esperem que el dia que farà 3 mesos que ets al Canadà ens sorprenguis amb alguna coseta,
Una abraçada del regador dels noguers de de l'hort.
Si vols pebrots, ara ja en tinc de grossos per escalivar. De "bleda" no en tinc cap. Ni falta en fot. En tot cas, porta una "eixerida", de bona llavor i que duri tota una vida, de bona "fusta".
fins aviat.

Anònim ha dit...

ja sabia jo que et deixaba ben acompanyat, jejejeje....
aixi magrada que no paris quina enveja, tenyoro molt i encara no he mirat res del meu proxim desti,ves amb compte amb les fotos perque surten molt pixelades no se que pot ser.
Una abrçada molt forta...molt molt forta...

Anònim ha dit...

HOLA!!!!
renoi, veig que estàs en la teva salsa. No sé si et vas deixar la màquina de tallar els cabells o és per protegir-te del fred...
Et veig que portes una vida social intensa.
Què, ja estàs camí de California? Quants dies de camí tens?
Bé aquí ja hem començat el compte enrera. No sé si sents els petons que cada dia et tira la Bruna. Si no li portes a veure el collage t'estira i te'ls tira sola.
Bé cuida't i disfruta de cada moment.
Una abrrrrrraççççççççadaaaaa i mira el correu!!!