Hola Folks!!!

Com sempre, tornem a trigar en penjar al blog. Disculpeu però això és un no parar. D'aquí cap allá i d'allà cap aquí!

Per uns dies vam deixar casa de la M.Carmen i vam anar a voltar per la Huasteca Potosina i la Sierra Gorda de Querétaro. Tot visitant la Media Luna on ens vam banyar i vam passar una nit. D'allí varem anar a les cascades de Tamazopo i després cap al Sótano de las Golondrinas. Una sima gegantina de 700 metres de profunditat i un perímetre de 800 metres. Per arribar-hi vam haver de transitar per un camí de carro, tot pedregós. Vam donar-li un "ride"a un home del poble, el nostre primer autoestopista!!! I amb ell vam veure el primer home amb coma etílic, tirat com mort al mig de la carretera. També vam visitar els jardins de Sir Eduard James, un llunàtic iluminat, amic de Dalí, que va fer construir un pseudo palau, enmig d'una selva ben espessa. Allà vam conéixer una parella del D.F. ben peculiars...

Després d'aquesta aventura vam encarar cap a les Missions, que Frai Juniper Serra va fundar.

No va faltar un banyet refrescant per algú i gèlit per a una que tots coneixem, a les cascades de Chuveje, des d'on vam fer ruta cap al Bernal.

Justament aquella nit era la commemoració de la celebració de la primera Missa al poble.Unes dances i un mini espectacle d'aigua, llum i so (res a envejar a les fonts de Montjuic). Vam anar a dormir aviadet per poder aprofitar el dia escalant per aquelles parets amb el Roberto.

Al dia següent vam estar escalant mano a mano, i cap al vespre ja vam tirar cap a Querétaro altre cop. Allà ja ens estaven esperant amb els braços oberts i un pastís a la cuina.

Vam acomiadar-nos de la família Chávez-Andrade per seguir cap al sud. De seguida vam entrar a l'estat de Oaxaca, on ferem cap a un càmping, el nostre camp base durant uns dies. No ens vam perdre les restes arqueològiques de Monte Alban

Mitla

i el majestuós i imponent arbre de Santa María de Tule.

Ja entrats a Chiapas, la "Pedreta" ja ens ho anava anunciant feia dies, vam haver de passar per "boxes" i reparar els frens ja que 32 anys frenant són moltes frenades. En 24h ja va estar enllestida per portar-nos a la Sima de las Cotorras. Un cop arribats ens va tornar a donar un altre ensurt..aquesta vegada una roda disinflada...però no res, només s'havia quedat la vàlvula trabada.

No ens podeu dir que som dormilegues..buenooo, potser sí...però quan cal matinem com els primers. El guarda va tocar a la nostra porta a les 5.30 am per anar a veure l'espectacle de la sortida de les cotorres. La matinada va valer la pena, tot i que les fotos no en fan justicia.

Retornant altre cop a la carretera, rumb a Tuxla Guitiérrez, vam anar a una zona que ens havien dit que no ens podiem perdre, allò era com el Gran Canó del Colorado...

El Cañon del Sumidero, que salvant les distancies (1200 metres de profunditat), s'assembla més al Congost de Montrebei que a una altra cosa.

Des de San Cristobal de las Casas, ens acomiadem, camí a Palenque. Esperem poder penjar més fotos i tenir-vos informats ben aviat.

Una abraçada ben forta a tothom, sobretot als més petitons.

Us estimem!