dimarts, 12 d’agost del 2008

Hola parroquians!!

Com us va tot? Als que esteu per aqui i per alla, al nor i al sud, a l'est i a l'oest, en definitiva a tots.

Espero que com a minim com a mi.


Aquestes ultimes setmanes estan sent molt fructiferes, fins avui el temps ha acompanyat forca i aixo m'ha deixat fer molta activitat, (tota per la muntanya!!!)


Com us vaig dir l'altre dia, amb el caiac vaig veure el meu segon pingui salvatge, el pimer...molt desenfocat, aquest... a tocar!


Avans d'anar cap a la muntanya vaig fer marrada en uns llacs, per fer nit i provar de fer una caminadeta, pero...un arbre caigut una soca i el fanguet, hem van jugar una mala passada. Jo estic be, la furgo una mica abonyegada, pero a part d'aixo segueix anant tant be com sempre, segur que si hagues estat de les noves...tot de plastic...una altra cosa hauria estat.


Prop de Quinston, vaig anar a fer una mica de mintanya, a fer un 2800, sortint de 600m. Vaig intentar arrivar al refugi mes alt, pero...no el vaig trobar i va tocar fer un vibac, xulissim i la nit perfecta, a 2000m. L'endema al mati, amb la primera llum del sol, vaig sortir del sac i el refugi no va apareixer per cap lloc, ni de nit ni de dia..., al final la muntanya que anava a pujar, estava rodejada per glaciars, amb esquerdes i ...molta historia, i vaig decidir pujar un altre pic,2600m on tot era mes franc. Com que tenia previst passar 2 nits per aqui a dalt i no vaig trovar el refu vaig decidir tirar aball i fer nit a un dels refus que hi havia de cami a la furgo, on vaig fer foc i vaig passar una bona vetllada amb la Sole i un bon llibre.


Al tornar i aprofitant que a Quinston hi ha varies estacions d'esqui, vaig decidir, posar pells i passegar per una de les estacions, Remarkables, on nomes vaig fer 4 baixadetes...ideal uns 1300m de desnivell +, que hem ban deixar, juntament amb les baixadetes, les cames distretes.


Des d'alli vaig anar altre cop cap a Wanaka, i cap al fons de la vall on esta situat el Mnt. Aspring, vaig anar a inpeccionar la zona, primer vaig anr correns cap a , Rob Roy valey, una vall i un pic sobre un glaciar imponents.

I l'endema cap a l'Aspring Hut i les esplanades, des d'on es veuen els accesos per la cara sud-oest del Mnt Aspring.

I aquest mati tot pensant que havia de fer, he mirat per la finestra de la furgo i... neu, o sigui que cap a Wanaka, a mirar quina es la previsio i a posar aixo per aqui. Igual dema toca aprofitar aquesta nevadeta a pistes...


Molt be fins aqui els comentaris i les aventurilles, ara us toca a vosaltres.

Una abracada i fins a la proxima, petonets i abracades per a tothom.