dissabte, 4 d’agost del 2007

Altre cop a la Columbia Britanica!

Hola parroquia, ara no hem vull fer esperar, ja estic a Canada, bueno, ja ho saveu.








Tot molt be, tant jo com la furgo, companya inseparable, si mes no, ja hem costa separar-me del seient, crec que ja ha agafat la meva forma...


Be doncs, molts petons i moltes abracades a tots i a totes i espero ke tingueu bones bacances per alli on estigueu, que segur que us les ven mereixeu.


Aki us deixo amb una foto molt xula de la costa de Oregon, amb el Pacific...pacific.


Molts recors a tothom, i ja falta menys ...1mes i poc... o que curt s'ha fet, al menys per a mi!

(aixo no vol dir que no us trovi en falta, m'agradaria que tots estessiu aki x disfrutar com jo...)



4 comentaris:

Anònim ha dit...

Holaaaaaaa!!!
Estaves en un colapse de cap de setmana o de vacances? dóna la sensació de que tothom s'hagi posat d'acord de sortir com aquí!
Amb les fotos què ens envies i la teva les teves paraules fins hi tot a mi que no m'agrada viatjar em fas sentir enveja. Disfruta i cuida't molt que ja només te'n queda 46 dies!!
Una abrrrrraaaaçççççaaaaddddddda.
Els tonencs ja fa tres dies que són a Perugia.

Anònim ha dit...

Hola Oriol, quants dies sense saber res teu. Ens fas enveja de les teves vacancetes, però espera, que tot arriba, el septembre es aqui al costat, i encara q nomès sigui mirant el teu blog zmb molta cura i calma, tb en farem. Cuida't i disfruta tant com puguis.
Una abraçada i un petonàs molt fort dels de Sidamon
Muassssssssssssss

Anònim ha dit...

Fumbre, noi! igual estàs 3 setmanes a dir algo com 3 dies. Això deu ser per millorar la mitja. Doncs encara la pots millorar moltissim.
En Jordi ja està be. I tu? com estàs dels peus i del refredat?
Portaràs alguna "llavor" de debò? o be... vindràs tal com vas marxar?
Parlant de llavors, porta'n algunes d'arbres ben gegants, però tancades amb paper de diari per evitar l'humitat i que no es posin amb fongs.
Si t'enamores d'un arbre, no cal que el portis, amb unes fulles dissecades de mostra i unes llavors n'hi a prou. Després ja el farem créixer fins que tingui cent anys.
Un petó i una abraçada de mollerussa

Anònim ha dit...

Bones Oriol, impressionant seguir els teus blogs, quines fotos es una passada. Disfruta molt i passa-t'ho de conya que ja veig que ho fas!! Nosaltres per aquí, bé uns de vacances i els altres aquí treballant i esperant els caps de setmana per anar de piscina i de festes majors. Bé fes fotos que després ja ens les ensenyaràs.
Una abraçada molt forta, de la Núria de la colla.