I encara no he comencat a fer la maleta..., la veritat es que tinc ganes de tornar, pero estigueu tranquils, ke disfrutare cada segon que hem queda en aquest pais, i espero continuar fent-ho la resta de la meva vida, i espero que no us ho penseu i al menys la disfruteu tant com jo.
Aquest setmana, s'ha portat durant 3 dies, durant els quals no ha plogut, i vaig aprofitar, per endinsar-me al bosc i anar a capturar algun...bolet!!
De bolets n'hi havia de molts tipus i colors, de tamanys variats, pero al final vaig trobar....el famos...i apreciat..... Robello. (no hi ha fotos, hem vaig emocionar masa, i anaven directament a la bosa, hen vaig fer 2boses del prica. )
El lloc com sempre, tot i estar forca aprop de la sivilitzacio, magnific, era un bosc sorprenent, ple de cagades d'os, pero per sort, no hem van sorprendre a casa seva,"menjant la sopa i dormint al seu llit", o al menys agafant el seus bolets...
Aquesta foto, es un riu, ple de micro algues i bacteries..., l'aigua clara i cristalina, pero no hem vaig atrebir a veure en aquell loc..., vaig buscar un rierolet mes mogut...
Tot i tirar a cegues, encara hem surten algunes fotos aprofitables, pero 5 de cada 50
Be doncs, hem despedeixo amb una forta abracada per a tots i per a totes, i un fort:
!!! Visca Catalunya !!!
4 comentaris:
Ei!!! Què passa amb les fotos? No és que desconfiï de la teva descripció sobre aquests rierols i les seves aigües cristal•lines. Ni dels rovellons! Vols passar el darrers dies a Canadà i deixar-nos sense reportatge gràfic?
Per l’hora què és igual dormen les fotos. A les 9 del matí de la Diada Nacional (ja veig que has penjat la teva particular senyera. Jo també l’he penjat a la finestra de la teva habitació) ho tornaré a provar a veure si s’han despertat i així poder veure els paratges per on has trobat “els primers rovellons”. Ahir al sopar de germanor al dir que l’Oriol ja havia menjat rovellons algun ja es fregaven les mans. Després, al recordar on els has trobat, han decidit esperar la temporada d’aquí.
Recorda què et volem sencer, deixar als ossos encara que a primera hora del matí estiguin “ganduls”.
I sí, VISCA CATALUNYA LLIURE!!!
Una abrrrrrrraaaaaaaaaçççççççaaaddddda
Uole tremendo!
Ja queda poc per una abraçada!
Per cert, si pots fes alguna foto de les caques dels óssos al menys, o d'alguna resta seva...sense jugar-te la vida, és clar!
Gaudeix cada moment!!
Muak
B.
Bones senyor!!
Segur que els robellons no son com els que va trobar el Josep? Que ell deia que eren bons pero jo no ho tenia molt clar...jajaja Aii aquests robellons canadienses!!!
Fins aviat,
Xavi
Ei Uri, ja veig que aixo dels rovellons es internacional.
Bueno, no t'ampatxis eh? i sobretot assegura't que no tinguin efectes secundaris ;-)
una abrassada
avui t'envio el CD que encara no ho he fet. no tinc perdo de deu
david B.
Publica un comentari a l'entrada