dimarts, 21 d’agost del 2007

Passejant per Squamish

Hola amics i amigues i familia tota.


He decidit que teniu rao, que un mes encara que nomes son 30 dies, no deixen de poder donar molt de si, i aixi que despres de passar un bon cap de setmana, el dillums vaig decidir d'anar al Chief de Squamish, una zona d'escalada molt interessant, de bon granit i de fisures simetriques que transcorren per tots els 700m de paredonnnnnnnn.

Pero, la rutilla que realitzo juntament amb la Blanche, es una caminadeta fins al cim de la paret, on hi ha unes vistes exelents de la vall, fins i tot un dia ennuvolat com avui, i els paissatges de l'interior del bosc, tampoc tenen desperdici!

Tot i ser un dia fresc i plujos, la pujadeta ens va fer suar, i atancar-nos a algun rierolet per veure una mica d'aigua i refrescar-nos una mica.


En un moment de cansament, ja al cim i despres de mirar al cel una estona, vaig mirar al terra i em va semblar veure una fada...

Una abracada molt forta a tots i a totes.

5 comentaris:

Aleix Mateu ha dit...

ei que dius soc l'Aleix ja estic nervi per marxar!!! pero res ei aprofita be el temps que un mes pot donar per molt ei i que passa que no has remat eeeeee!!
molt malament bueno ja saps que no ens veurem fins al mobembre ja et dire algo!!
ei ja em fet un blog es: http//anemacostarica.blogspot.com
ei ara esta sensse res ja la enplenarem
una mes que forta abraçada

Anònim ha dit...

amb la Blanche segur que no et perdràs, doncs te un posat per a caminar decidit.
Recorda't q demà es Santa Rosa a tot el mon i encara et queda temps per fer-ho, ja que vas nou hores retrasat.
Els paisatges que mostres son fantàstics, això farà q no recordis q tens q tornar.
Gaudeix -ne.

una abraçada de tots els mollerussencs

Anònim ha dit...

Hola!!!!
Ja veus ton oncle és més jove, tres anys i mig justos, això fa que sigui més ràpid i darrerament m'avanci en escriure i en moltes altres coses com tu ja saps.
Les fotos són impressionants! Encara fas servir la mateixa màquina? Les macros són una preciositat.
Al meu compte ja nomes falta 27 dies. Gaudeix-los a tope però amb el coneixament que et caracteriza.
El dia 25 i 26 dinarem tots a Sidamon. ho dic per si vols trucar...
Una abbbbbbbbrrrrrrrrrrraaaççada!!!

Anònim ha dit...

Ostres! quin relat tan bonic...enlloc d'una caminata semblava un conte...de fades! t'enrecordes d'aquell llibre que em vas regalar amb imatges tan xules de fades i follets? m'hi has fet pensar...
Una abraçada virtual...per la real ja falta menys...ho sento! B
;-)

Anònim ha dit...

Hola!!!
Ja he fet el "passeig" per California. Les imatges són impressionants. Hi ha una foto que sembles un fullet quan surt de la soca!les fotos dels capvespres i les matinades... totes són precioses. Llàstima que les 120 fotos que has perdut no les puguem gaudir tot i que com que t'han impressionat ens ho explicaràs bé.
Donat que ahir ja et vaig posar al dia de tot avui, com diu B, només una abrrrrrraaaaaçççççadddaaa virtual. D'aquí a 22 dies,sDv, serà real. Espero que guardis forces per tornar-me-la.