despres d'unes aventurilles per l'aeroport, tot va acavar be...
Jo ara estic a Squanish, un lloc idilic, on es pot escalar, caminar i remar, ja he contactat amb alguan empresa per fer algun descensillo per que vegin com em manejo pel riu i per si algun altre any m'animo a venir...
Jo estic molt be i cada dia es el primer de la resta de la meva vida, i estic orgullos de mi i dels meus, que em demostren en cada linia que m'escriuen, el seu amor i el seu afecte, jo tambe us estimo a tots,
Una abracada Oriol
7 comentaris:
Punyetes, fa una estona, al xat, no m'has dit que t'havies afaitat i ara et veig sense ni un pel... a la barba.
Els padrins han estat molt contents de les teves noticies fresques i també m'han dit q et tornés una abraçada molt forta de tots dos.
Cuida't i gaudeix molt del moment que vius. Aquí tenim q pencar x viure i tu vius... de conya!
una abraçada del tiet
Hooooooooooole!
He de mirar això del xat, jo tb vull parlar amb tu una estoneta.
Cap no em estat a Canada, però amb tu cada dia el coneixem mès, d'aqui uns dies en serem tots uns experts i grans coneixedors!
passa-t'ho d'alló més be, idílic no ho es pas el paissatge, ho es el que estas visquent.
Un petonás dels del carrer del mig de SIDAMON.
MMMMMMMMMMMMUUUUUUUUUUUUUUUUAAAAAAAAAAAAAAASSSSSSSSSSSSSSSSSS
Que tal Oriol? Com et va per aquestes contrades? Molta fresqueta no!.
Be, t'escrit aquestes ratlles per demanar-te que qüan tornis, si us plau, portan's una banyera com la que tu tens, jo també mi vui banyar!
A, desde que has marxat, cada nit tinc que contar-li a l'Anna un compte de l'Oriol abans d'adormir-se(l'Oriol i el llop, l'Oriol i l'ós, l'Oriol i ...). Ja se m'acaven els recurssos.
Be, continua passant-ho tant be com fins ara i record del Xavi i família.
Hola germanet!!!
sembla que tot i que hagin marxat els companys de furgo, no estàs sol.
Em vas fer un regal d'aniversari que ni t'imagines la il·lusió que em va fer... poder parlar amb tu és, sense haver-ho pensat mai un dels millors tresors amagats que et dóna la vida.
A la Bruna li surt la tercera dent, fa adéu amb la mà, tira petons a distància, i troba a faltar les teves cançons, però està molt bé.
Muas de la teua mamapetita.
Wapo!!!
i jo que pensava que t'havies deixat la màquina d'afaitar a casa!
Al principi sembla una ruqueria dir "canvi" ja què sembla impossible que la veu pugui retrasar-se tant però vista la conversa de diumenge a la nit ens hi haurem d'anar habituant.
Què tal, et vas amotllant a la nova vida en solitari?
Jo també estic contenta de què et sentis feliç amb el suport de la família. Ja saps, no "falla" mai!!!
Una abrrrrrrrrrrrrrraaççççaddddaaa!
hola nanu!! feie dies que no voltava per aqui. Vaya aventures!!! bueno, si voltes pels nostres flogs tb vuras que nem fen cosetes, encara que algunes, com la ultima (surtida Loch Ness a l'Aneto) hagi acabat am retirada multiple!!! Una abraçada mol forta, cuidat i fins aviat!!!!
Nene! Quina alegria anar sabent de tu i veure que també penses en els d'aquí...saps? el Califa i la Pyrenne tenen nova casa, ja t'explicaré quan coincidim al xat...Per cert, no diguis coses tan maques que ens emocionem... també t'estimem! ;-)
Cuida't carinyet
B.
Publica un comentari a l'entrada