Hola a tots i a totes.
Ja fa uns dies ke estic aki a Witehorse, m'ho estic passant molt be, pero penso ke ja va sent hora de ke torni a reemprendre el cami, no descarto tornar aki avans de tornar cap a casa, perke he conegut molt bona gent, i hi ha moltes coses a fer i igual tb es
facil trovar feina,... ja veurem.
De totes maneres en un parell de dies ja tornare a la carretera, pero akest cop si ke sera solet.
Be ke dirvos si les imatges valen mes que mil paraules, tot i que serveixen per explicar les emocions que sento en cada moment.

Pero no tot es fer espot i conduir, tb hi entra la cultura, Amb la meva amiga Annie, vam anar a veure una obra de teatre, Somni d'una nit d'estiu, de Sr. William Shakespeare, com podeu veure a la foto, divertida ho hera, hem costava entendre algunes paraules, pero el context s'entenia, i hera entretinguda fins i tot per als mes petits.

Per aki ja he anat a remar en un parell de rius, amb molta aigua, un amb caiac i l'altre amb canoa amb la mega amiga Annie



I ha coicidit que estava aqui pel solstici, i la comunitat francofona fan un gran festival de musica, per celebrar Snt. Joan, amb una colla de grups, tant de gent del Yukon, com del Quebec, pero amb lletres en frances la majoria, pero tb en portugues i algo d'espanyol.

Els voltants de Whitehorse, tampoc tenen desperdici, hi ha molts camins i caminets, aquest es Mille Canion, que transcorre pel costat del cano pel cual transcorre el riu Yikon, avans d'entrar a Whitehorse, on hi havia l'antiga ciutat de Canyon City, les uniques restes que en queden son les llaunes buides i encara sense desintegrar, despres de mes de 100 anys...
Pero no deixa de tenir el seu encant .

I dema empeça la cursa en piragüa mes llarga del mon...o aixo diuen, des de Whitehorse fins a Dauson, ja veurem si puc fer algunes fotos xules.

Bueno parroquia una forta abraçada a tots i a totes, i cuideu-vos molt.

Hola parroquia, alone again o sease sol un altre cop, pero no us penseu, ke estic ven acompanyat, el Jordi de Reus ja m'ha dit ke ha arribat be, i ke es trova estrany al seu llit sense sentir els roncs d'algu a la bora, ami em passa el mateix, tot i ke he tingut un periode d'adaptacio.

L'Annie, una noia ke vam coneixer fa 2 caps de setmana em va combidar a anar a una cursa de bicicletes, aket cap de setmana pasat, a fer d'asistencia, era una cursa entre Hanes Junction (Yucon), fins a Hanes (Alaska), tot passant per Britis Columbia, uns 250 km de cursa per relleus, el paisatge molt xulo i l'ambient encara mes.

Aquet era el meu ekip, l'Annie, la Mari Elen, l'Alexandra i l'Eric.

Despres festa a Hanes, Alaska, no em van donar cap problema ni per entrar ni per sortir, mira kina sort.

El dilluns a la tarda, haviam kedat amb l'Annie, per anar a fer una mica de canoa, pero, es va fer tard i va haver de marxar, i una noa molt simpatica hem va deixar el seu kayak, per jugar una estona, al Yucon River, molt gros pero... Bueno suposo ke por hay te alguna coseta mes, perque si no...

bueno gent per aki tot molt be estic content i hi ha gent ke rema, pero tb hi ha neu...

Una abracada a tots i a totes, sobretot als petits, ke els trobo molt a faltar.

Hola a tots i a totes, com us va, jo com podeu comprovar, forca be, akest recull de fotos va des del nord d'Alaska, fins a Hanes Junction, passant per Fairbanks i Valdes tot i fer marrada a molts d'altres indrets no menys bonics, aquests son els ke mes facilment podeu trovar en un mapa.

A Fairbanks, vam coneixer una colla de gent, el dia 3 a la matinada, el dia del meu cumpleanys, (si a algu se li ha passat ke no es preocupi, ke a mi tambe sem va oblidar). Alli vam coneixer un enamorat d'espanya, en Jaison, des d'alli al cap d'un parell de dies de festeta, ens en vam anar cap a Valdez, un parell a un dia i mig de ruta cap al sud, tot passant per la bora del Denali national parc, ke per als ki no ho sapiguin, hi ha el mont Makinley, la montanya mes alta de nortamerica.

I tot seguint avall vam arrivar a la costa del pacific, a Valdez, una zona preciosa de cims de 4000m i plena de fiords i cascades per tot arreu, una zona especial, per tots els amants de la neu i el gel. pero en aquestes altures, molta aigua i una mica de neu, per fer uns runs, despres d'unes patejadetes.

Despres, ja ke alli encara i feia forca fred i el temps no acompanyava vam torna cap a Canada, i per un error afortinat vam anar a parar a Heins Junction, on feien un festival de musica aquest cap de setmana passat, on vam coneixer molta gent i vam fer molta festa, molta molta.

I per finalitzar i avans de anar a White horse, des d'on m'avandona el Jordi el dia 15, vam pujar a una muntanyeta, The King's Tron, uns 1200m de desnivell, molt xulo, i despres de tants dies de furgo s'ha fet dur, pero... s'ha fet.

Bueno Parroquia, espero ke us agradi, perdoneume si no us contesto gaire els bostres correus, ja ho intento pero sou molts i nomes tinc una hora com a maxim a les biblioteques, de totes maneres moltes gracies pel suport i per les noticies, i una abracada per a tothom.

Hola a tots des de Feirbanks

Hola parroquia, ke tal us senta akesta foto...reconfortant...aixo es una experiencia mistica, es el sol de mitja nit, passada la frontera que delimita el cercle atric, i mes enlla de les muntanyes costaneres, que impedeixen aquesta brutal visio...

Hola a tots i a totes i abraçades al mateix temps, el somni no es va poder cumplir en la seva totalitat, ja que a uns 200km de la costa, en direccio cap a

Dead Horse, no teniam prou propa per arrivar fins a les terres de l'ocea artic i tornar, o sigui ke vam aparcar la furgo i a fer dit, pero...desafortunadament ningu ens va parar, ja que tots eren trevalladors de la petrolera que explota la costa de l'artic, bueno vam decidir fer una excursioneta, i vam pujar a un turonet, des d'on vam arrivar a alvirar una superficie blanca, plana, sense fi...mes que l'horitzo, en 2 paraules, im presionant.

(aixo es White Horse i les altres dos a Dawson, Yucon, cami d'Alaska x The top of the wol)

Ara estem a Fairbanks, on ens vem trovar un catala, i un amant d'espanya, que ens va combidar a una festeta el diumenge a la nit, on vam preparar unes truitetes, una mica de pa bo, amanida i cuscus pallares.

Ara ens dirigim cap a Denali nacional park, per despres seguir baixant cap a Valdez i d'alli, tornar cap a Canada, cap a White
Horse, pero ja continuarem en contacte ;-)

Hola familia i amics tots,

perdoneu la tardansa, però, ja us explicaré.

Bueno , ja fa una setmana ke vam sortir de Pemberton camí d'Alaska, i tot just ahir, vam entrar a territori de Yucon. Ara estem a white horse, per si algu ho vol buscar al mapa, es la capital de Yucon, i s'hi arriva a traves de l'Alaska Hi Way, direcció NW.

Com ja veieu per les fotos, pel cami ens hem trovat un mut de fauna salvatge, el cami ha estat mot entretingut, primer vam tenir una petita confusió per a trovar al Pau al Rogr i al Chino, però finalment els vam trobar i el mitxel es va quedar amb ells, a Tumbler Ridge, fent un tomet de 400km, però va baler la pena.

Després el Jordi i jo vam continuar tirant british columbia amunt, direcció Yucon, però!!! que es aquesta pudor, sembla oli cremat, bueno desmontem la rova i mirem, te mala pinta, i decidim

tirar una mica més fins a Coal River, tot fent un soroll molt estrany la transmissió de darrera, bueno total, hem estat 3 dies aturats, per cambiar la transmissió,

( Hi, thanks for all, we'll always remember you)

tot buscant als xatarreros i finalment en un desguas a 5 h d'on eram al mig de no res, una gasolinera, on la gent ens va ajudar moltissim, en Brand, ens va portar fins a ford Nelson i ens va tornar, unes 12 h de cami en total, i en paul ens va ajudar a desmontar i a montar la nova, que no hi havia poca feina.

Bueno tot va anr ve i ahir vam reempender la ruta i ja tornem a estar motoritzats.

Espero no tornar-vos a deixar tant de temps sense informació. Una abraçada molt forta a tothom.

Hola parroquia,

com esteu, jo estic molt be, ara estic anant a esquiar força,

i visitant els boltants de Whisler, fa una setmana ke estic a Pemberton, pero no hi ha biblio,

i el Jordi, un noi de Reus que he conegut aki, em deixa el seu ordinador,

com veieu, tambe hi ha rius per aki pero encara no baixa gaira aigua, fins al juny, els companys de Pemberton tenen una canoa i els hi vaig fer unes clases de conduccio i guatge...

Tambe he anat a fer alguna excurcioneta i he visitat les Nairn falls, molt xulo pero vaig anar passejant am un basto tot el cami, per si les mosques...

bueno, us deixo

Una abraçade ven forta i molts petonets a tots i a totes i ja estarem en contacte...

P.D. Una abraçada molt forta sobretot a la meva fillola, ke esta mes guapa ke un sol