Ben acompanyats visitant Mèxic

Hola a tothom!!!! Com esteu?

Nosaltres molt bé

Perdoneu per la tardança, però...

Ja fa 3 mesos que vam iniciar el viatge i encara no ens n'hem cansat i ens queda molt per recórrer.

Aquí us deixem un reportatge fotogràfic.

L'entrada a Mèxic va ser una mica accidentada, ja que ens va atrapar l'Alex...la tormenta tropical.

Tot sortint per Laredo i passant per Monterrey i San Luis Potosí, vam fer cap a Querétaro.

La M.Carmen, el Roberto, el Gonzalo i el Rodrigo ens van acullir a casa seva, ja ens estaven esperant amb moltes coses per fer i llocs per visitar.

Tot preparant receptes casolanes, ens van explicar (platicar, com diuen aquí) que a la vora de casa tenien una piràmide .....I nosaltres hi vam anar sens falta.

Vam recórrer els carrerons de Querétaro tot coneixent la seva història i les seves llegendes acompanyats dels personatges més cèlebres.

San Miguel de Allende ens va captivar per la seva arquitectura i l'ambient que es respirava entre carrers i carrerons.

En família vam anar a escalar a la Peña de Bernal, on fins i tot el Gonzalo va fer els seus pinitos com a escalador.

A Morelia vam fer el turista visitant els monuments més emblemàtics: l'aqüeducte, l'església de Nuestra Señora de Guadalupe, la Catedral, carrers i places...

Les Yácatas de Tzitzuntzan amb la seva peculiar forma arrodonida.

El poble de Patzcuaro ens va transportar als llogarrets del nord de la Península Ibèrica.

Ieep!!! la tiro o no la tiro...no, encara no, primer li haurem de treure el cor i tallar-li el cap.

A Teotihuacan vam visitar les piràmides del Sol i de la Lluna, amb la seva llegenda inclosa, així com el seu nom indica, lloc on es van crear els déus.

D'allí vam fer cap a Mèxic D.F. on visitarem el museu d'antropologia i ens va sorprendre positivament, omplint-nos les retines d'imatges i objectes fascinants.

Allí mateix vam assistir a una representació espectacular de dances típiques i folclore de diverses regions de Mèxic.

I més tard un passeig amb chinampa, la Lupita, a Xochimilco, entretingut i tranquil...

Bé amics i parents, fins aquí aquest recull fotogràfic.

Una abraçada i fins aviat.

Hola amics i Família!!!

Ja estem en marxa!!!

Després de gairebé 2 mesos de ... ja ho sabeu, igual no cal... vinga sí , de costosos treballs, primer buscant, després comprant i venent, i de mentres tornar a comprar i ...

arreglar la RV (vehicle recreacional) o sigui un caragolet amb rodes...

Després de tanta feina i tants amics, i gairebé família, ja ens hem acomiadat de tots, amb tot el pesar encara que amb la il.lusió i l'enegria positiva que tots ens han transmés.(Muchas gracias por ser nuestra familia Peru-Uruguai-Americana, esperamos, sepais que estais viajando con nosotros ).

Muchas gracias también a María y a John de AAA, por su ayuda y consejo.

Moltes gràcies també a l'Alexis, per acollir-nos a casa seva.

Bé, com anavem dient, el dia 17 vàrem deixar l'acollidora zona de Palo Alto i Mountain View i la clínica del Dr. Pedro (Pedro's autoclinic).

Tot passant per San Franciscu , vam fer cap a la HW1, vam anar fent camí cap a Yosemite, on vam passar una setmaneta per allí, fent moltes coses, però potser lo que més... contemplar els impresionants paisatges, aaaaaaaaaaaah i moltes fotos!!!

De paisatges i de fauna,

I també com no podia ser menys, vam escalar un parell de dies, en dos paraules... "im presionant"

Ens vam acomiadar de California, i tot dirigint-nos cap a Nevada, vam anar a Las Vegas a probar la nostra sort, i fer fortuna...però com que no voliem ser afortunats en el joc i .... . Al arribar-hi no ens vam ni aturar i aquesta és una de les fotos que vam fer-hi de passada

Tot creuant la frontera cap a Arizona, vam passar per la Presa Hoobert
, per a dirigir-nos tot seguit cap a...

A veure si ho endevineu,

És la llar dels indis Hopi....

sí, no?

Bé...

És un ... gan monument natural, esculpit pels elements.

Què, encara no?

Es troba a Arizona i no a Colorado com tothom es pensa...

Què, ara sí?

Vinga ... una imatge val més que mil paraules

Sí, és el gran canó del riu Colorado

Tranquils, que si us heu quedat amb ganes de mé fotos.... igual us en penediu...

Bé, després de 3 dies fent fotos, de nit i de dia, vàrem seguir, fent coincidir el nostre camí amb la famosa Ruta 66 o no tant famosa, al menys per a molts de nosaltres

Per on vam entra a terres hostils, d'indis i "baqueros", tot creuant territoris dels Navajos, Apaches i dels Tejanos, ja hem creuat Nou Mèxic i un trocet de Texas, i aviat ja creuarem la frontera amb Mèxic!!! Andelé manito!!!

Una abraçada molt forta de l'Elisenda i l'Oriol, a tots i totes, grans i petits.

Us estimem.