Seguint amb el viatge de la vida, tot un somni

 Fa molt temps que no escric res aquí, en aquests moments difícils i diferents per a tots, pels qüals la ruta de la vida ens ha fet circular, em sembla recordar que els anteriors van ser més fàcils, potser són els anys, les responsabilitats o el fet de ser-ne conscient O potser de tot plegat.

Al veure la data de l'última publicació, i el fet que n'hagin passat 10 anys, miro endarrere i només puc fer que donar gràcies per la vida viscuda amb tots vosaltres. Gràcies us estimo!

Nicaragua

Hei gent!!!!

Ja estem a Nicaragua, i aquesta és la rebuda que vam tenir, molta aigua!!!

Gairebé pensàvem que d'allà hauriem de sortir remant...

A l'arribar a León, sorpresa...

una cordial rebuda per part de les professores i l'hermano Daniel a l'escoleta La Salle León.

Després d'ensenyar-nos les instal.lacions i fer-nos cinc cèntims del funcionament i la tasca social que estan desenvolupant a l'escola, l'hermano ens va portar al col.legi La Salle. Allà ens va deixar estacionar per passar la primera nit.

Més tard ens va guiar pels carrerons més cèntrics de León.

A l'hermano li vam comentar si podiem col.laborar a l'escola. Això va donar lloc a que l'endemà ens instal.là a l'antic horfanat que té La Salle, i justament sota cobert!!!
Per primera vegada vam tenir la suficient confiança per pintar la caseta, ja que si en qualsevol moment es posava a ploure podiem aixoplugar-nos.

També vam gaudir de les festes tradicionals de San Jerónimo, amb el seu tradicional correbous!!!

Així haurien de ser, sense toros i sense sang, de fusta i cartró.

La Directora de l'escola ens va donar la oportunitat de col.laborar explicant als nens les nostres vivències durant el viatge.

Des dels petits als més grans, van fer preguntes i més preguntes i nosaltres els vam contestar les que vam poder. Després de cada sessió rebiem abraçades i les gràcies de tots ells...va ser una experiència inoblidable!!!

Amb aquest record ens vam acomiadar de León, camí a San Juan del Sur.

rallie!!!!!

Ja veieu tot el que vam haver d'adelantar durant el viatge, motos, carros tirats per bous,...i tot amenitzat per una pseudo carretera amb molts sots i sense asfaltar.

Havent pagat a dos policies "el sopar", per "haver infringit el codi de circulació", vam acabar aparcats amb un canó apuntant-nos. No us preocupeu, està descarregat!!!

Aparcadets davant la platja gaudim dels últims dies a Nicaragua, a punt de creuar a Costa Rica.

Amb l' última posta de sol de Nicaragua ens acomiadem.

Una abraçada ben forta a tothom!!!!

Guatemala i Honduras

Hola Parròquia!!

Primer de tot enviem una abraçada ben forta a tothom, ja que ens encantaria estar a prop vostre en aquests moments.

Nosaltres continuem descobrint llocs, gent i paisatges.

Visitant Palenque acompanyats d'un simpàtic guia, vam endinsar-nos en aquella densa jungla, envoltats d'animals que a no ser pel nostre guia, haurien passat desapercebuts a ulls inexperts com els nostres, però potser no calia de tant a prop...

També ens va fer una apassionant explicació de tota la zona per on s'extenien totes les edificacions monumentals.

Després d'una intensa i apassionant jornada per aquells paratges, vam anar a descansar en un hotel situat a la vora del llac Atitlan, al poble de Santa Elena. Allà vam conéixer un guatemaltenc, en Carlos, que ens va portar a fer un volt i ens va ensenyar el poblet de Flores.

La nostra ruta va continuar al dia següent, ben d'hora, cap a l'Antigua Guatemala, situada al costat de la capital. Pel camí vam trobar-nos amb la comitiva de la flama de la llibertat.

Ja que l'endemà festejaven el dia de la independència.

Vam visitar les restes dels edificis sacsejats pels terratrèmols del S. XVIII.

Des de la zona on estavem acampats vam poder observar les constants mostres d'activitat de la zona volcànica que ens evoltava.

Deixant endarrera Guatemala vam fer ruta cap al país veí, Honduras.

El primer poblet on vam fer nit va ser Copan.

Un encantador llogarret molt tranquil.

Allà ens van aconsellar que ens dirigissim al llac Yojoa, on vam poder descansar uns quants dies mentre passava la tormenta Mathew. El càmping on estavem el portava un americà que fabricava cervesa.

També vam poder gaudir de la tranquilitat i dels passejos en barca..., tot observant la fauna autòctona.

Una abraçada a tothom, grans i petits.

Us estimem!