dissabte, 16 d’octubre del 2010

Nicaragua

Hei gent!!!!

Ja estem a Nicaragua, i aquesta és la rebuda que vam tenir, molta aigua!!!

Gairebé pensàvem que d'allà hauriem de sortir remant...


A l'arribar a León, sorpresa...

una cordial rebuda per part de les professores i l'hermano Daniel a l'escoleta La Salle León.




Després d'ensenyar-nos les instal.lacions i fer-nos cinc cèntims del funcionament i la tasca social que estan desenvolupant a l'escola, l'hermano ens va portar al col.legi La Salle. Allà ens va deixar estacionar per passar la primera nit.

Més tard ens va guiar pels carrerons més cèntrics de León.

A l'hermano li vam comentar si podiem col.laborar a l'escola. Això va donar lloc a que l'endemà ens instal.là a l'antic horfanat que té La Salle, i justament sota cobert!!!
Per primera vegada vam tenir la suficient confiança per pintar la caseta, ja que si en qualsevol moment es posava a ploure podiem aixoplugar-nos.



També vam gaudir de les festes tradicionals de San Jerónimo, amb el seu tradicional correbous!!!

Així haurien de ser, sense toros i sense sang, de fusta i cartró.
La Directora de l'escola ens va donar la oportunitat de col.laborar explicant als nens les nostres vivències durant el viatge.


Des dels petits als més grans, van fer preguntes i més preguntes i nosaltres els vam contestar les que vam poder. Després de cada sessió rebiem abraçades i les gràcies de tots ells...va ser una experiència inoblidable!!!
Amb aquest record ens vam acomiadar de León, camí a San Juan del Sur.
rallie!!!!!
Ja veieu tot el que vam haver d'adelantar durant el viatge, motos, carros tirats per bous,...i tot amenitzat per una pseudo carretera amb molts sots i sense asfaltar.



Havent pagat a dos policies "el sopar", per "haver infringit el codi de circulació", vam acabar aparcats amb un canó apuntant-nos. No us preocupeu, està descarregat!!!

Aparcadets davant la platja gaudim dels últims dies a Nicaragua, a punt de creuar a Costa Rica.





Amb l' última posta de sol de Nicaragua ens acomiadem.

Una abraçada ben forta a tothom!!!!

10 comentaris:

Arnau ha dit...

carai! que bonica l'experiència de poder explicar les aventures quan encara les esteu vivint! i quanta aigua... ja podeu estar contents de la feina que fa aquesta caseta sobre rodes... una abraçada!

Arnau

RM ha dit...

Bufffffffff quin aiguat!!!!
Eli què fas taichi o una clau marcial per parar l’aigua que se’t venia sobre?
Celebro la experiència lasaliana.
Una abraçada

Anònim ha dit...

Ei parella!!! Quins paisatjes més bonics, però les més ens han agradat, ha sigut on surtiu amb els nens de la escola. No hi ha paraules per les mirades d'aquests nens!Ni per les vostres! Se us veu feliços de la tasca que veu fer a la escola.
Una abraçda ben forta i no dexeu de penjar fotos al bloc, que a nosaltres en fa molta ilusió veure aquestes maravelloses fotos!!!!
Us estimem! Xavi i Monica!!!

reisender ha dit...

I que vols que comenta? que estic mort d'evenja? pues si!!! :p al menos puc presumir d'amics viatgers... un saludo als dos i cuideu-se molt!!!

jebu ha dit...

Que té goteres el ferrot aquest?

jordi ha dit...

tan voltar món i encara no sabeu que els cotxes no fan aquaplaning? :D

Us dic lo de sempre: m'encanta tot plegat, i m'he fet especial il·lusió tot el tema de l'escola. Clar que els nens que tinc jo a classe són més "cabronets" :D

Petons i passeu-ho molt bé. Al loro amb la policia... En aquestes terres si no coneixes al governador de turno val més anar amb la cartera plena!

Salut!

Ruben Querol ha dit...

PArella, que bo!!!. Veig que va bé la excursioneta ;-). M'alegro d'aquestes vivències que esteu vivint els dos, i que ja mexplicareu algún dia!. Una abraçada molt molt forta!.

Rubén.

Anònim ha dit...

¡hola aventurers!fabulós el viatge, quina enveja que feu veient aquestes fotos.Que tingueu molta sort la resta del viatge.
Molts petons i abraçades de:
Esther i Josep

Anònim ha dit...

Aprofitant els dies que resten, oi?
Quin edifici més gran a Leon, era de pedra?
Quan pinteu la caseta no entenc com ho feu per baixar-la a nivell de terra....
Que continueu tant guapos i eixerits com fins ara.
Una abraçada

J Morgan

Anònim ha dit...

Ja tenim ganes de tenir noticies vostres!!! fins aviat, una abraçada,

Xavi i Monica